jueves, 21 de diciembre de 2017

Activitat final

A continuació presento l’activitat final amb la meva autoavaluació de l’assignatura. Per fer-ho més visible l'he realitzat per apartats. 
Llengua oral
A principi de curs em costava fer una correcta pronunciació del so consonàntic de la doble ela. Encara em costa, però l’he anat millorant i considero que ja el sé pronunciar millor. Per millorar-ho, he anat practicant diàriament davant del mirall repetint sense parar paraules amb doble ela. També m’ha servit l’ajuda de la meva parella i d’algunes amigues que pronuncien correctament el so i m’han ajudat al llarg d’aquests mesos.
A més, se m’escapen alguns castellanismes com “vale” o “bueno” que em costen molt de traduir. Al llarg d’aquests mesos he fet l’esforç de no pronunciar-los tant i canviar-los per un val o d’acord.
Les exposicions orals realitzades a classe també m’han ajudat molt en aquest sentit, ja que amb els comentaris posteriors he pogut adonar-me dels errors per després poder-los corregir i millorar. També m’han servit per anar agafant confiança a l’hora de parlar en públic i mantenir un bon to de veu. 
Llengua escrita
A principi de curs vaig escriure que tot i ser castellanoparlant sempre se m’havia donat millor escriure en català, ja que no acostumo a fer gaires faltes quan escric. Des de sempre m’he considerat una persona bastant perfeccionista en aquest sentit: sempre he llegit i rellegit els textos i/o treballs que he realitzat per no presentar-los amb faltes. Tot i això, penso que sempre es pot millorar, ja que hi ha paraules amb les quals a vegades dubto o faltes que se m’escapen. Per tant, encara em falta acabar de polir els petits dubtes que tinc a l’hora d’escriure.
El que m’ha ajudat a millorar en la llengua escrita han estat les redaccions fetes a classe i posteriorment corregides a casa i els treballs presentats, ja que m’han servit per adonar-me dels errors. 
Comentari sobre la lectura "Aigua bruta" 
Havia perdut el costum de llegir a les nits abans d’anar a dormir per falta de temps, però gràcies a “Aigua bruta” ho he tornat a fer. És un llibre que em va costar molt començar perquè hi havia moltes paraules que no entenia i havia d’estar tota l’estona buscant-les al diccionari. Tot i això, és un llibre que em va acabar enganxant i agradant bastant. A més, gràcies a ell he après el significat de moltes paraules. Això últim es pot veure en el glossari que hi ha unes entrades anteriors. 
Experiències 
Al llarg d’aquests mesos m’he sentit molt còmode a classe i penso que s’ha creat un bon ambient en aquesta. A més, les classes han estat molt dinàmiques i divertides i això feia que passessin de pressa i no es fessin pesades, ja que després de tants anys he tornat a fer “català” com a assignatura.
En aquesta he refrescat moltes coses que havia estudiat anteriorment com l’estructura que ha de tenir un text, els tipus de text i gèneres textuals, connectors, signes de puntuació, etc.  Recordar tot això m’ha servit de gran ajuda, ja que feia molt de temps que no ho estudiava i no està de més repassar-ho per escriure bé com a futurs mestres. 
Autoavaluació
Abans de començar amb aquest punt, m’agradaria recuperar els objectius que em vaig plantejar a l’inici de curs:
- Millorar i perfeccionar en l’expressió oral i escrita de la llengua catalana
- Interpretar, analitzar i produir diferents tipus de textos orals i escrits
- Adquirir més seguretat a l’hora de parlar en públic
- Conèixer i aprendre més vocabulari
En línies generals considero que els he anat complint a poc a poc, ja que he millorat en l’expressió oral i escrita de la llengua catalana; he interpretat, analitzat i produït diferents tipus de textos orals i escrits com un text descriptiu, narratiu i un conte; he adquirit més seguretat a l’hora de parlar en públic, ja que he mantingut un bon to de veu en totes les exposicions i he conegut i après més vocabulari. Tot i això, com he anat comentant anteriorment, encara em queda molt per millorar i per aprendre.
Per assolir tots aquests objectius m’ha estat necessària l’ajuda del professor i dels companys. Fent referència al primer, per tots els continguts pràctics realitzats a classe i per totes les correccions realitzades, ja que m’han fet adonar dels meus errors i poder-los corregir, tant orals com escrits. Fent referència als companys, per dir-me les coses bones i dolentes en les exposicions orals i per la col·laboració i cooperació de tots els membres del grup a l’hora de fer els treballs intentant no fer cap error en la presentació d’aquest.
Si m’hagués de posar una nota, em posaria entre un bé alt o un notable baix, ja que al llarg d’aquests mesos m’he anat esforçant per millorar tant en la llengua escrita com oral i a poc a poc ho he anat aconseguint. 
Futur
Per anar millorant en la meva llengua oral i escrita en català seguiré practicant dia a dia, fent el mateix que estic fent actualment. Com bé he anat comentant, els punts que encara he de millorar són el so consonàntic de la doble ela, els “vale” o “bueno” que se m’escapen i acabar de polir les paraules en les quals dubto a l’hora d’escriure. 
Valoració d’un blog
Per últim, el blog que he escollit per valorar és el de la Marina Tomàs (http://marinatomas9.blogspot.es/). M’agrada com està estructurat, a més, ha seguit les instruccions que s’havien donat a principi de curs, ja que ha realitzat totes les entrades que s’havien de fer. Totes les entrades estan escrites sense faltes i estan molt ben estructurades. 




Poema: Aquesta remor que se sent

A continuació adjunto el poema “Aquesta remor que se sent” de Miquel Martí i Pol recitat. 

Aquesta remor que se sent

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui —diuen— irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol



domingo, 17 de diciembre de 2017

Glossari "Aigua bruta"

A continuació presento el glossari del llibre “Aigua bruta” de Pau Vidal. Les paraules han estat buscades al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (https://mdlc.iec.cat/)
Rebentat: Cigaló: Beguda calenta a base de cafè i licor, especialment conyac o anís.
Mullena: Aigua adherida a la superfície d’alguna cosa, que xopa els vestits, etc.
Galàpets: Gripau. 
Gaiato: Gaiata: bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.
Quarteres: Mesura de capacitat per a grans, equivalent aproximadament a 70 litres.
- Fal·lera: Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqüentar-la, etc.
Escaient: Que escau bé, que és encertat i oportú. 
Fòtil: Moble, estri o qualsevol objecte transportable o manejable.
- Manco: Menys. 
- Sereno: Vigilant municipal que ronda de nits.
Tafurer: Persona que fa com una professió del joc procurant-s’hi guanys amb maniobres fraudulentes.
- Guindar: Hissar.
- Púgils: Boxejador, boxejadora.
Cepat: De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura.
- Cabòria: Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.
- Decés: Mort d’una persona.
Escatologia: Part de la teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final. 
- Trencall: Punt d’un camí, d’un corrent, etc., d’on n’arrenca un altre.
Esbiaixada: Tallar, col·locar (una cosa), de biaix.
- Borrall: Petita porció de fibres aglomerades. 
Recés: Allunyament, separació. 
Invectiva: Discurs, escrit, violent contra una persona o una cosa.
Fatalisme: Doctrina que considera tot el que passa com a determinat per endavant d’una manera inevitable.
Filagarsa: Fils que pengen d’un tros de roba, penjarella de fils. 
Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada per aquest a l’exterior i entra a formar part de l’aerosol estable que contamina l’atmosfera.
Xassís: Carcassa que constitueix l’estructura bàsica sobre la qual es munten la resta de components d’una màquina o d’un vehicle. 
- Tustar: Copejar.
- Esma: Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.
- Letargia: Son profund i continuat, anormal, del qual és difícil despertar-se i durant el qual hom sembla com mort. 
Grupúsculs: Grup, generalment polític, format per un nombre molt reduït de membres.
Reviscolar: Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. 
Entestar: Obstinar-se.
- Fel: Bilis.
Limítrof: Adjacent, s’aplica especialment al territori que és tocant als límits o fronteres d’un altre territori.
Primigènies: Pertanyent al començament, a l’origen.
Minso: Escàs.
Poliglotisme: Escrit en diferents llengües.
- Insondable: Molt profund.
- Conxorxa: Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi.
- Feréstec: Indòmit, no domesticat.
- Assut: Resclosa feta en els rius que permet el sobreeiximent sense erosió al peu de la resclosa.
- Fonda: Establiment públic on se serveixen menjars i es dona allotjament.
- Userda: Alfals. 
- Menester: Allò que hom necessita.
- Trapa: Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol.
- Albiraven: Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc. 
- Esquellots: Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, etc., que guien un ramat. 
- Pedania: Que té autoritat dins d’una entitat local menor. 
- Ètim: Forma originària d’un mot.
- Reu: Que ha comès una culpa.
- Flòcul: Zona brillant en la cromosfera solar.
- Patracol: Paperassa.
- Epitelial: Epiteli: Teixit que recobreix les superfícies internes i externes del cos.
- Llardós: Greix tret per fusió del sagí del porc.
- Lacònic: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.
- Hampa: Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes.
- Desdeny: Considerar (algú o alguna cosa) com no essent digne d’ocupar-se’n.
- Malaptesa: Manca de destresa, d’aptesa.
- Seràfica: Angelical.
- Desficiós: Desfici: Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.
- Esberla: Tros d’una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d’esberlar-se.
- Xalar: Esbargir-se alegrement.
- ColofóComplement final, culminació, d’alguna cosa. 
- Trempades: En bon estat de salut.
- Eixorivir: Deixondir: Fer sortir d’un estat d’ensopiment.
- Gavadal: Vas gran rectangular de fusta per a rentar plats, remullar objectes, posar el menjar dels porcs i altre bestiar, etc. 
- Foteses: Cosa de poca importància.
- Gasiveria: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.
- Rescabalar-se:  Reparar, compensar, la pèrdua que (algú) ha sofert en el joc, en una empresa, etc.
- Esguard: Mirada.
- Talús: Inclinació del parament d’un mur, d’un tallat del terreny, d’un terraplè, etc. 
- Alambí: Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en una caldera amb una tapadora en forma de cúpula d’on arrenca un tub que condueix els productes de la destil·lació a un refrigerant. 
- BotxíPersona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir, algú. 
- Esbirro: Sicari. 
- Oníric: Relatiu o pertanyent al somni.
- Perfídia: Pèrfid: Que és traïdor envers qui confia en ell. 



sábado, 16 de diciembre de 2017

Projecte: Un conte ben diferent

El passat dijous 14 de desembre vam entregar i exposar els contes que havíem de fer per parelles. El nostre conte es titula “Quina por que tinc!” i va dirigit als alumnes de cicle mitjà de primària. El vam destinar a aquests nens perquè les pors que es tracten en el conte són pròpies d’aquestes edats. 

En el conte conte s'explica la història de la Berta, una nena de 3r de primària que marxa de convivències amb l'escola durant cinc dies i que ha de superar una sèrie de pors: a la foscor, als sorolls i a quedar-se sola, sense amics. Aquestes les supera gràcies a l'ajuda de la fada Cel. 



sábado, 9 de diciembre de 2017

El text narratiu: redacció col·lectiva

El passat dimarts 5 de desembre vam treballar els textos narratius mitjançant la redacció col·lectiva: vam formar grups de cinc persones i cadascú havia de començar un conte, després li passàvem al company del costat fins que ens tornava a arribar el nostre conte i havíem d’escriure el final i posar-li un títol. A continuació exposo el meu text narratiu corregit.
   
Un viatge diferent
Hi havia una vegada una nena que es deia Marina i que se’n va anar d’excursió amb els seus pares i la seva germana a la muntanya a passar el dia. El primer que van fer només arribar va ser esmorzar perquè tenien molta gana, ja que havien sortit molt aviat per poder aprofitar el dia sencer. Van esmorzar uns entrepans i es van posar en marxa. 
Mentre caminaven van escoltar els ocells, que cantaven des dels arbres, i van veure una parella de pardals cuidant el seu niu. Quan portaven una estona caminant els va semblar escoltar el murmuri d’un riu i es van apropar al lloc d’on venia el soroll: era un riu molt gran, amb un salt d’aigua a pocs metres i van decidir que, amb la calor que feia i que ja tornaven a estar cansats, els aniria bé remullar-se una mica. Van estar nadant, jugant i saltant fins que es va començar a fer de nit i van decidir anar al cotxe per tornar a casa. 
Tot anava bé fins que el cotxe va parar-se en sec. La mare, que era la que conduïa, va intentar tornar a arrencar el cotxe, però no hi havia manera. Cada cop era més tard i no sabien què fer. A més, no havien sopat i la Marina i la seva germana tenien molta gana. Tampoc tenien cobertura al mòbil i no podien avisar a ningú. El pare va pensar a baixar caminant fins a la carretera per veure si veia algun cotxe, però la mare ho veia arriscat, ja que era fosc, es podien perdre i estaven molt cansats. 
Aleshores van veure unes llums que s’acostaven: era un altre cotxe. Van fer-li gestos perquè parés i els ajudés. Es tractava d’un home que vivia en una casa a dos quilòmetres endins del bosc. L’home els va acollir a casa seva i els va convidar a sopar i a dormir, ja que era molt tard per esbrinar que li passava al cotxe. Com estaven tan cansats, després de sopar van veure una estona la televisió i es van quedar adormits de seguida.
Quan es van despertar van anar a buscar el cotxe i van trucar a la grua. Aquesta va venir i els va apropar fins a Barcelona. Abans de marxar li van donar les gràcies a l’home i a la família que els havia acollit. A partir d’aquell dia van aprendre a portar provisions per si de cas perquè mai se sap que pot passar i amb què es poden trobar. Sempre recordarien aquell dia com un viatge diferent. 

viernes, 8 de diciembre de 2017

Xerrada Pau Vidal

El passat dijous 30 de novembre va venir a fer-nos una xerrada l’autor del llibre “Aigua bruta” Pau Vidal, en la qual va parlar sobre el llibre i sobre el catanyol.
D’una banda, va mostrar les diferents variants lingüístiques de la llengua catalana que utilitza en el llibre, entre les quals va destacar el català normatiu i ultra correcte de la bruixa, el mallorquí tradicional de la padrina i el llenguatge juvenil amb barbarismes de la Juli. Va explicar que el català té una gran varietat dialectal i una gran incomprensió. 
D’altra banda, també va parlar sobre el catanyol: aquest es dóna quan el castellà s’apropia de paraules del català, tant en la llengua escrita com oral, en la que el parlant no és conscient que les paraules són incorrectes. Es diferencia d’un barbarisme perquè en aquest últim s’és conscient que no es pot dir o que es diu malament. 
En definitiva, la xerrada va ser molt interessant i em va agradar molt. Va ser molt dinàmica perquè tot ho explicava a través d'activitats i jocs. 

Firma Pau Vidal. Font: Elaboració pròpia